Anàlisi exploratòria de la relació entre el MVI i l’Esport Adaptat a Espanya

Aquest és la darrera entrada de la trilogia de treballs de pràcticum de Psicologia de la UOC dedicats als Digital Methods que volíem presentar. El post el signa Gerard Masdeu (@gerardmasdeu), soci fundador de l’associació AFADIN (Actividad Física Adaptada para el Desarrollo Integral)

Les dones i homes amb diversitat funcional constitueixen un col·lectiu que han estat tradicionalment discriminats d’una forma diferent a altres grups que sofreixen o han sofert discriminació (p.e. dones, persones de raça negra, immigrants, indígenes…)(Romañach i Lobato, 2005). De fet, és una realitat que les persones amb diversitat funcional no gaudeixen de les mateixes condicions estructurals – socials, polítiques, econòmiques – que la resta de ciutadans, la qual cosa, els situa en una posició de desavantatge social clara, tant a nivell formal com a nivell substantiu (Díaz, 2010).

El propòsit d’aquesta entrada de blog és el d’informar sobre la relació que s’estableix entre el Moviment de Vida Independent (MVI) i l’esport adaptat a Espanya. Pot ser ara mateix us esteu preguntant, per què l’esport adaptat? Quina relació hi ha entre l’esport adaptat i el Moviment de Vida Independent? Doncs bé, basant-nos en el marc de la sociologia de l’esport, diversos autors afirmen que en l’esport es poden trobar qualitats democràtiques com l’autodeterminació, el reconeixement mutu i l’empoderament de les persones (Eichberg, H, 2010). Aquests mateixos valors formen part dels principis bàsics del Moviment de Vida Independent (MVI), el qual es defineix com un moviment d’homes i dones amb diversitat funcional que reclamen el seu dret individual i col·lectiu a viure d’una manera activa i independent, estant integrats a la comunitat i amb el recolzament humà necessari (assistència personal) (Foro de Vida Independiente y Diversidad, 2013). A més, Carranza i Maza (2011, 15) indiquen que “l’esport i les activitats esportives són en l’actualitat unes pràctiques amb grans repercussions i connexions socials, polítiques, culturals […] amb repercussions en el foment de la relació entre iguals, comunicació entre desconeguts, contactes i intercanvis i, en general, tota una àmplia gamma de connexions i avantatges a les que Bordieu (1986) va anomenar capital social”.

Per tant, el plantejament inicial d’aquest estudi va ser el següent: si la participació en activitats esportives permet un desenvolupament del capital social, a priori els esportistes amb diversitat funcional que participen de forma regular en competicions esportives gaudeixen d’una posició privilegiada on poden col·laborar entre ells i associar-se d’acord els seus interessos o aficions, per exemple. Aquest fet els hauria de permetre participar d’una forma més activa en la vida política i, en conseqüència, participar en l’exercici del poder (Luhmann, 1995: 136).

Així doncs, per a poder conèixer els vincles que hi havia entre l’esport adaptat a Espanya i el MVI, es van utilitzar tres mètodes per a obtenir informació:

  • Digital Methods: S’ha utilitzat Issue crawler amb l’objectiu de conèixer si hi ha algun tipus de relació institucional entre MVI i federacions/organitzacions d’esport adaptat a nivell espanyol. L’Issue crawler és un programari que serveix per a localitzar xarxes. En aquest software s’introdueixen URL’s al software i aquest navega en aquests, capturant pagines i enllaços, realitzant anàlisi de co-links i, finalment, ofereix els resultats en forma de llista o de gràfic.
  • Recerca Documental: Cerca de documents elaborats pel Moviment de Vida Independent, principalment representat pel Foro de Vida Independiente y Diversidad. Concretament, s’han analitzat els següents texts:
    • Manifest IV Xarxa de Marxes per la Visibilitat de la Diversitat Funcional (Setembre, 2010)
    • «El Moviment de Vida Independent i les persones amb diversitat funcional». Document presentat al Parlament de Catalunya (Abril, 2010)
  • Entrevistes:
    • Entrevista a una ex-nedadora paralímpica involucrada en activisme polític
    • Entrevista a un esportista paralímpic per la selecció espanyola de Boccia i que no està involucrat en activisme polític.

Per a analitzar la informació obtinguda a través de la recerca documental i de les entrevistes, s’ha dut a terme un anàlisi categorial i, posteriorment, un anàlisi del discurs.

Resultats Issue Crawler

 

Resultats Issue Crawler

 

En aquesta imatge es pot observar el mapa amb la xarxa de relacions de l’Esport Adaptat a Espanya. Inicialment es van introduir un llistat de webs* amb els principals actors en l’àmbit de l’esport adaptat a Espanya amb l’objectiu de veure amb quines altres webs s’associaven, ja fossin d’esport adaptat com d’altres temàtiques.

En el mapa resultant, es poden identificar tres “clústers”:

  1. El cercle verd faria referència a les federacions d’esport adaptat a nivell d’Espanya. Aquest cluster estaria liderat per la Federació de Paralítics Cerebrals (FEDPC), la Federació de Discapacitat intel·lectual (FEDDI) i la Federació de Discapacitats Físics (FEDDF).
  2. El cercle vermell agrupa a les organitzacions dedicades a l’esport a nivell espanyol. El principal node és el Consejo Superior de Deportes.
  3. Finalment, en el cercle groc trobaríem representat el teixit associatiu de l’esport adaptat a nivell internacional. El Comitè Paralímpic Espanyol, que és el segon node més important de tota la xarxa de contactes exerceix com a nexe d’unió entre el teixit associatiu de l’esport adaptat a nivell espanyol i a nivell internacional

Els resultats obtinguts mostren que cap d’aquestes pàgines té una relació directa amb el Moviment de Vida Independent. En conseqüència, es podria concloure que a nivell formal l’associació política (Rogers, 2002) que es podria veure en la xarxa, l’esport adaptat i el MVI no tenen cap vincle en comú i, per tant, queda patent que aquesta relació és inexistent tant a nivell nacional com a nivell internacional.

Resultats de l’Anàlisi de discursos

Malgrat que s’hagi vist que a nivell polític no hi ha una associació formal entre els dos àmbits, en l’anàlisi de discursos dels esportistes amb diversitat funcional i dels documents del MVI s’han identificat discursos compartits i discursos que eren una mica contradictoris. Per aquest motiu, s’han intentat agrupar aquests discursos tenint en compte si es tractaven de discursos que promoguessin la participació o la no participació en l’esport i en l’activisme polític. En els següents quadres es resumeixen les principals idees:

 

Discursos de Participació en l’esport Discursos de No participació en l’esport
Potencia les relacions socials: evita l’aïllament i les conseqüències de la institucionalització Naturalesa de segregació: creació de categories i subcategories. Institucionalització.
Aprenentatge en valors i motivació: donar sentit a la vida. Contribució positiva en la vida quotidiana. Manca de competència física
Prioritzar altres àmbits: treball, educació, família…

 

Discursos de Participació en el MVI i/o activisme polític Discursos de No participació en el MVI i/o activisme polític
Donar visibilitat al col·lectiu: Suport a la no discriminació Manca de temps
Obligació morals i creença en la democràcia. Desconeixement de les possibilitats de participació
Demandes universals basades en els Drets Humans Crítica al MVI: Idealisme vs Realisme

Reflexions sobre la relació entre MVI i esport adaptat

El MVI dóna veu a les persones amb diversitat funcional. A partir de les seves experiències, les persones amb diversitat funcional denuncien la situació de discriminació en la que viuen i reclamen la llibertat per a decidir sobre els seus projectes vitals. El fet d’ajuntar-se com a col·lectiu reforça els seus discursos individuals i crea un discurs més potent que els permet visibilitzar-se dins de l’àmbit polític. Un dels principals discursos sobre el que sustenten les seves demandes és el compliment dels Drets Humans, ja que en aquest discurs hi va implícita la idea de dignitat de les persones. De fet, un dels leitmotiv del MVI és la lluita per a la dignitat per a les persones amb diversitat funcional, per aquest motiu el discurs dels Drets Humans s’articula tant bé amb les seves demandes: “Nosaltres, igual que les dones i altres col·lectius sistemàticament oprimits per societats obtuses i tancades, no demanem res especial, només reivindiquem allò que, com a ciutadans i ciutadanes, ens pertany. Reclamem, sense dilació ni excusa possible, la ferma i contundent intervenció del Parlament de Catalunya, perquè faci efectius els nostres Drets Humans”.

El MVI s’erigeix com una oportunitat per a les persones amb diversitat funcional per a associar-se i fer front a la discriminació i aïllament i, alhora, lluitar contra la imposició de normes i lleis que no respecten els seus drets com a ciutadans. La institucionalització és un problema que agreuja l’exclusió social i, per tant, el MVI lluita per a validar un coneixement que no es té en compte a nivell institucional: “En tant que no hi hagi una prohibició explicita de la institucionalització, caldrà garantir a totes les persones amb diversitat funcional la llibertat real de triar entre els recursos institucionalitzadors i els suports per a una vida independent, al temps que es promou el trànsit cap al model que és més respectuós amb els Drets Humans.

Per altra banda, s’ha pogut comprovar que l’esport adaptat potencia les relacions socials, la qual cosa és un procés necessari dins del col·lectiu de persones amb diversitat funcional tenint en compte que l’aïllament és una realitat compartida. Un esportista ens comenta: “Jo diria que l’esport jugar un paper principal en la meva vida, és clau, és com una manera d’extreure totes aquelles coses que d’alguna manera et preocupen o han estat present en la teva ment”

Tant el MVI com l’esport adaptat permeten conèixer gent nova, amb les mateixes aficions o inquietuds, i associar-se per a compartir experiències i ideologies. “[L’esport] és una manera de passar el temps, jo crec que és agradable perquè mentre practiques tens relació amb la gent…” D’aquesta manera, es dóna la possibilitat d’experimentar un sentiment de pertinença que realment beneficia psicològicament als individus. Una activista ens comenta: “estem tant discriminats, amb tanta falta de recursos de tot tipus[…]la discapacitat la viu un i com que el seu entorn no és discapacitat, doncs produeix un aïllament que no es produeixen en altres tipus de discriminacions com amb la raça o el masclisme, per exemple, que tens gent al costat que són igual que tu i que pensa com tu, perquè sinó el dominant sempre pensa tot el contrari. Llavors clar, en aquest sentit va bé tenir gent amb discapacitat, formar un grup per a entendre sense que intervinguin els altres”.

Un altre punt de convergència entre el MVI i l’esport adaptat es troba en els articles 29 i 30 de la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat (Nacions Unides, 2006) on es posa de manifest la necessitat de garantir una participació en igualtat de condicions tant pel que fa a la participació en la vida política i pública com en la participació en activitats culturals, recreatives, l’esplai i l’esport.

El factor temporal esdevé un altre punt crucial en la participació o no participació en aquestes activitats. Un esportista d’elit ha de dedicar molts esforços per a assolir uns resultats òptims en la competició. El mateix succeeix en l’àmbit polític, si es volen assolir uns resultats satisfactoris, cal dedicar moltes hores. Aquest fet es podria interpretar com a una dificultat que pot comprometre la participació en ambdues activitats i, per tant, que les persones hagin d’escollir entre dedicar el seu temps a l’esport o a l’activisme polític. Considerant que l’esport té una major representació de participants que no pas l’activisme polític, s’interpreta que l’esport proporciona un espai d’interacció social que l’activisme en el MVI no ofereix. En altres paraules, malgrat que els dos permeten crear un sentiment identitari i de pertànyer a un grup, l’esport adaptat permet mantenir una interacció social en un ambient lúdic que, en el cas del MVI no es pot assolir tenint en compte que gran part de la interacció es realitza a través de Internet. A més, un altre factor que explicaria la preferència de la participació en l’esport enlloc de l’activisme polític és que s’inverteixen molts més recursos per a participar en activitats esportives. Per exemple, tota l’estructura federativa que hi ha creada en l’àmbit esportiu facilita aquesta promoció de la participació.

Per altra banda, una de les principals crítiques que s’ha realitzat a l’esport de competició ha estat la seva naturalesa separadora, ja que totes les modalitats esportives estan dividides en diferents categories segons el nivell de funcionalitat que té l’esportista. Aquesta mesura, que respon a una qüestió d’assegurar la igualtat competitiva, comporta que hi hagi una visió capacitista de l’esport, és a dir, que es valorin molt més els esportistes que s’assemblen més a l’ideal de normalitat. Tal com comenta l’esportista entrevistat: “Fixa’t que quan fan alguna emissió del Jocs Paralímpics sempre trien esports com l’Atletisme, Ciclisme i etc… són esports que tenen un perfil d’esportistes molt semblants que esportista normal, això fa que es creïn uns subcategories dins del món de l’esport Paralímpic.”

És més, la participació dels esportistes amb diversitat funcional està totalment restringida a certes modalitats esportives i en unes determinades categories i amb una tecnologia determinada. Així doncs, hi ha unes institucions al darrera que obliguen a l’aplicació d’aquests reglaments i normatives, la qual cosa crea que hi hagi una percepció de la realitat que s’allunya de l’ideari del MVI. Per tant, es contraposen en certa manera els objectius de l’esport de competició i el MVI, mentre que el primer recorre a l’institucionalització a fi d’assegurar justícia en la competició, el segon lluita contra la institucionalització i la imposició de normes per part de terceres persones sobre les decisions que afecten a les seves vides.

Per altra banda, cal comentar que la ideologia del MVI està clarament definida com una evolució del model social del tracte a la diversitat. En canvi, l’esport adaptat de competició es basa en els principis del International Classification of Functioning, Disability and Health (ICF), que malgrat estar classificat com un model social de tracte a la discapacitat, es caracteritza per tenir encara força elements del model mèdic. Per tant, el rerefons ideològic d’ambdós àmbits són diferents i, en conseqüència, hi haurà formes d’entendre la realitat que diferiran considerablement. Ara bé, significa això que l’esport i el MVI no poden ficar-se d’acord per a definir uns objectius comuns que permetin obtenir uns majors beneficis per a les persones amb diversitat funcional? No, l’esport de competició encara mostra vestigis del model mèdic. No obstant, l’esport pot ser entès des d’un enfocament encara més médic, com seria l’esport com a eina de rehabilitació o des d’una visió més social, com seria el cas de l’esport recreatiu o l’activitat física adaptada. Per això, malgrat que l’esport d’elit o de competició ofereix una major visibilitat i seguiment a través dels mitjans de comunicació però en contraposició la seva ideologia no és del tot congruent amb el MVI, pot ser seria més interessant relacionar l’esport que té un enfocament més social, com l’esport recreatiu –que òbviament també pot ser de competició- o l’activitat física adaptada amb el MVI, ja que tenen més punts en comú que no pas l’esport d’elit competitiu.

A mode de conclusió, a sota s’adjunta un diagrama que resumeix i representa les principals idees desenvolupades en aquest post. Com diu la medallista paralímpica Gema Hassen-Bey “Si tu et mous, el món es mou amb tu”. D’aquesta manera s’anima als lectors que siguin proactius i que comencin iniciatives per a transformar la realitat social. En el meu cas, aquest post probablement no haurà respost moltes preguntes, però espero que com a mínim hagi servit per a fer algunes reflexions que poden contribuir a augmentar la participació de les persones amb diversitat funcional en la vida política i social.

discrminació i aillament

Bibliografia

Bourdieu, P. (1986) The forms of capital. In J. Richardson (Ed.) Handbook of Theory and Research for the Sociology of Education (New York, Greenwood), 241-258.

Carranza, M. i Maza, G. (2011).Deporte, Actividad Física e Inclusión social. Una Guía para la intervención social a través de las actividades deportivas. Consejo Superior de Deportes Dirección General de Deportes

Díaz, E. (2010). Ciudadanía, identidad y exclusión social de las personas con discapacidad. Política y Sociedad, 47 (1), 115-135

Eichberg, H. (2010). Bodily Democracy and Development through Sport – towards Intercultural Recognition. Physical Culture and Sport Studies and Research, XLIX, 53 – 64.

Foro de Vida Independiente y Divertad (2013). Filosofía de Vida Independiente. [Consultat el 30 de Maig de 2014]. Disponible a: http://www.forovidaindependiente.org/filosofia_de_vida_independiente

Organització de les Nacions Unides (2007), Convention on the Rights of Persons with Disabilities : resolution / adopted by the General Assembly, A/RES/61/106

Rogers, R. (2002). Operating Issue Networks on the Web, in: Science as Culture, 11(2), pp. 191-214

Romañach, J. i Lobato, M. (2005). Diversidad funcional, nuevo término para la lucha por la dignidad en la diversidad del ser humano. Foro de Vida Independiente y Divertad. [Consultat 19 de Maig de 2014]. Disponible a http://www.forovidaindependiente.org/node/45

Santander,P. (2011). Por qué y cómo hacer Análisis de Discurso. Cinta moebio, 41, 207-224

 

*Llista d’actors principals que s’ha introduït:

http://www.csd.gob.es/csd/sociedad-en/deporte-adaptado/websites
http://www.fedc.es/home.cfm?id=16&nivel=1
http://www.feddf.es/enlaces.asp?idc=2
http://www.feddi.org/enlaces.asp
http://www.federarco.es/enlaces.asp?idc=2
http://www.fedpc.org
http://www.feds.es/index.php?option=com_content&view=article&id=112&itemid=141
http://www.guiadeporteparatodos.es/principal.asp
http://www.paralimpicos.es/publicacion/7sc_enlaces/sc7_ppal0.asp
http://www.rfep.es/publicacion/principal.asp
http://www.rfetm.com/categoria.php?id_categoria=9
http://www.specialolympics.es/index.php?option=com_content&view=article&id=119&itemid=555

 

Advertisements

Deja un comentario

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s